L’entorn privilegiat del Càmping La Ribera, fa que sigui un lloc idoni per dur a terme un amplíssim ventall d’activitats esportives, naturals i de caràcter cultural. Ben bé a les immediacions del càmping hi ha el pantà de Sant Ponç. Un embassament d’aigua blavíssima on es poden practicar tota mena d’esports nàutics, inclosa la pesca, que també és practicable al riu Cardener.

La carretera que voreja l’embassament pot seguir-se en cotxe, amb bicicleta, o a peu. Just al mig d’aquest camí, hom pot desviar-se breument per visitar l’església i la cripta romàniques de Sant Esteve d’Olius, exemple prototípic del romànic català. A la vora mateix de l’església hi ha el curiós cementiri modernista que Bernadí Martorell (deixeble de Gaudí) va projectar dintre les roques.

Una altra zona que combina el lleure, les passejades per camins de bosc i les visites de monuments romànics és el curs del riu Aigua d’Ora. El riu, d’aigües cristal·lines, conté tolles i rescloses que conviden a un bon bany. Remuntant-ne curs, hom troba l’església de Santa Eulàlia, i més amunt, la de Sant Pere de Graudescales, que antigament havia estat un monestir benedictí.

A la vora mateix hi queda Ca l’Ambròs, casa on es conserven una serradora i un molí de farina que aprofitaven l’aigua del riu com a element motor. Des d’allí, a la vora mateix d’on se suposa que fou ferit de mort el comte Guifré el Pilós, es té una vista excepcional de la Serra de Busa, que a la tardor es converteix en lloc per excelència de boletaires i bolets.

Des del pla de Busa, caminant poc més de 20 minuts, s’arriba al Capolatell, una illa enmig dels espadats, que serví de presó natural durant la Guerra del francès (princ. s. XIX). Des de tota la Serra de Busa es té una perspectiva espectacular de la contrada.

Baixant del pla de Busa, trobem un altre mirador per excel·lència de la comarca, com són l’església i el castell de Besora, on el silenci s’ornamenta, tan sols, amb el drings dels esquellots d’algunes vaques.

Si es volen excursions per més muntanya, hom pot arribar-se fins a la Vall de Lord, el centre neuràlgic de la qual és el municipi de Sant Llorenç de Morunys, on a banda de passejar pels bonics carrers i places, pot visitar-se l’església parroquial, que compta amb un claustre romànic més que notable, amb la capella de la Mare de Déu dels Colls, i amb un orgue barroc recentment recuperat.

Altres passejades per la zona inclouen la serra de Montcalb, les Fonts del Cardener, els municipis de la Coma i la Pedra, i de Guixers, l’estació d’esquí del Port del Comte (a 30 minuts del càmping), o la serra de Canalda (des d'on es poden fer vols biplaça amb parapent i practicar-se l'escalada. Tota aquesta zona també es pot recórrer amb BTT tot seguint els circuïts que s'hi han habilitat. Si es vol practicar esquí de fons, o es vol tenir una vista privilegiada dels Pirineus, hom pot endinsar-se també cap a l’Alt Urgell on pot visitar-se el poble de Tuixén, amb el curiós Museu de les Trementinaires, i els seus voltants.

Baixant de nou al Solsonès, hom pot fer una parada al mirador de la Creu del Codó de Coll de Jou, des d’on es tenen unes vistes privilegiades de la comarca i des d’on s’accedeix al municipi prepirinenc d’Odèn. Aquí, el Centre de Natura d’Odèn organitza excursions i activitats que tenen el medi natural prepirinenc i les llegendes que l’envolten com a principals protagonistes.



Altres llegendes de la zona són les que tenen per tema personatges i costums càtars, puix que aquestes terres foren lloc de refugi d'aquells bons homes que fugien dels croats i de la inquisició.

Deixant el Prepirineu, però continuant a la zona oest del Solsonès, hom pot banyar-se a la Ribera Salada. A l’indret de Castellar de la Ribera, on s’aixeca l’església romànica de Sant Julià de Ceuró, el riu és ample, i a Ogern s’ha aprofitat aquesta amplada per embassar el riu i fer-hi tres piscines naturals. En el curs més alt del riu, però, l’aigua, força freda, baixa entre roques i congosts, que es poden remuntar a peu en una excursió per dins la llera que és tota una experiència.

Solsona, capital de la comarca, és ciutat episcopal. La importància històrica d’aquest fet ha tintat de noblesa i senyoria els carrers i places de la ciutat. El casc urbà, que conserva 3 dels cinc portals de la muralla, és ple d’edificis civils emblemàtics: l’Ajuntament, el Palau Episcopal, la Torre de les Hores, el Palau Llobera, etc. Però la joia de la ciutat és, sens dubte, la catedral, d’estil eminentment gòtic, si bé conserva elements d’un temple romànic anterior (els tres absis i el campanar): s’hi venera la Mare de Déu del Claustre (obra mestra de l’escultura romànica mundial). El museu diocesà annex conté un dels fons d’art medieval de més vàlua dels Països catalans. Solsona destaca, també, per la riquesa i la diversitat del seu folklore.

Deixant la capital de comarca, i anant cap al Sud, hom arriba al Santuari del Miracle, lloc de pau on l’arquitectura renaixentista de la Casa Gran s’amalgama amb el barroc esplèndid de l’altar del monestir. Les nits d’estiu s’hi acostumen a celebrar concerts a la fresca. Ben a prop hi queda el poble de Freixinet i l’església i la Torre de Riner.

La resta de la zona sud-oest del Solsonès fou límit de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Fou, doncs, terra de batalles entre cristians i sarraïns que han poblat la zona d’innumerables torres de guaita i de defensa, de fortificacions, d’esglésies i masies que al segle XII asseguraven la possessió dels espais guanyats a l’enemic. Una de les més impressionants és la Torre de Vallferosa, al llindar entre el Solsonès i les comarques veïnes de l'Anoia (amb tot un reguitzell de paratges naturals per descobrir) i la Segarra (el territori de la qual està poblat de castells, monuments romànics, i fins i tot vestigis de l'ocupació romana).

Dignes de menció són el petit municipi de Sant Climenç, diverses cases senyorials que poblen aquestes terres, el Museu del Carlisme, i el Centre Geogràfic de Catalunya, situat al municipi de Pinós, i que es commemora amb una rosa dels vents. Aquesta és també una zona plena de dòlmens i altres construccions megalítiques.

Ja fora de la comarca del Solsonès, però tan sols a 10 quilòmetres del Càmping, hi trobem la vila de Cardona, majestuosa pel seu castell, i rica per la sal que temps enllà s’amagava sota terra. El tancament de les explotacions mineres ha donat pas a l’aprofitament turístic de les mines, la sal de les quals conforma un paisatge subetrrani únic a Europa. L’encant de Cardona queda manifest també en cada un dels racons, carrers i places de la vila.

No gaire lluny de Cardona, queda el monestir de Sant Benet de Bages, una de les joies més preuades de les edificacions monàstiques del Principat. El camí que hi du està poblat d’esglésies, castells i torres fortes. Hom pot fer-se especial ressò del casc antic de Súria, de l’església i el castell de Coaner, o del de Balsareny. Pel camí (a 20 minuts del càmping) també hi queden els municipis de Valls i de Palà de Torroella, fundats a les darreries del s. XIX com a colònies tèxtils, que aprofitaven l’aigua del riu Cardener. Les colònies són construïdes seguint el model de les que poblen el riu Llobregat, a la comarca veïna del Berguedà. En un tram d'aquest riu, s'hi ha fet un parc fluvial que ofereix un bon munt d'activitats de caire cultural, d'oci i lleure.

A banda d'aquests llocs d'interès paisatgístic, monumental o històric, als voltants del càmping mateix hi ha infinitat de senders i camins que es poden seguir en BTT, a peu, o a cavall, només pel pur plaer de passejar envoltat de pins, de verd, i sensació de fresca. A més a més, al costat del càmping mateix hi passa el GR-7 (sender de llarg recorregut), que s'endisa cap al riu en tombar a la casa veïna del Molí Vell de Xixons.